Recordant Els Joves (The Young Ones)

(The young oneees narana naraaa)

(segon post en català de la historia d'aquest blog ©)

Aprofito que els reis em van portar de regal aquesta nostàlgica sèrie d'humor britànic passat de rosca, que tot i haver-se estrenat pocs anys abans del meu naixement, molts infants vem ser els que ens vem riure de petits amb Els Joves gràcies a les reposicions.

(Qui no es sentiria orgullós d'estar matriculat a la Scumbag College?)

Qui no es recorda d'aquesta meravellosa sèrie? les aventures i desventures de l'anarquista Rick, el Hippie Neil, el punkarra Vyvyan i el cervell Mike; que junts vivien les aventures més estrambòtiques, estúpides y, perque no, divertides que es podien donar en una Gran Bretanya Thatcheriana de principis dels 80 on podia passar qualsevol cosa, per inversemblant que semblés: com la caiguda inesperada d'un Sandwitch gegantí al mitg del menjador, o que unes pluges desorbitades inundessin tot londres.

(El Rick és tant insoportable que arriba a ser entranyable)

Tot és possible a Els Joves: les parets es destrossen com si fóssin de paper, bandes de música fan aparicions convidades sense solta ni volta, els animals parlen entre ells (magnífica la mascota del Vyvyan, el hàmster Brigada Anti-Disturbis), i l'argument no para de donar girs tant inversemblants com hilarants que van aconseguir que la sèrie tingués una ambientació completament única.


Una autèntica llástima que en féssin tant pocs capítols y la sèrie es despedís al seu punt màxim d'èxit, fet que va aconseguir que es creés al seu voltant un estatus de culte. Per sort ens quedarà pel record l'humor completament surrealista d'aquest memorable espectacle, junt amb cites ja mítiques com el "Very Metal" que resa la jaqueta den Vyvyan, o el "hey tius, quin mal rollu" del Neil.

I de propina uns cuants clips que he trobat pel Youtube:

-Parodia de les cròniques de Nàrnia! (el llibre, als 80 no en sabien res de cap película)



-Primera aparición d'en Vyvyan: